Estudi biomecànic
Biomecànica Ciclista
La unió entre bicicleta i ciclista respon a certs punts clau relacionats amb l’anatomia articular i la fisiologia de cada ciclista. La captura d’aquests punts (mitjançant un sensors de moviment 3D) les seves angulacions, així com distàncies, ens oferirà preguntes i respostes sobre la posició i els moviments dels principals segments corporals, tronc, extremitats superiors i inferiors, pelvis i peus.
Amb 3 objectius molt definits:
- Millorar el confort sobre la bicicleta.
- Augmentar l’eficiència en el pedaleig.
- Prevenció de lesions
1. TRONC I NINES.
L’angle que forma el tronc i el braç es traça amb la unió de les rectes que des de l’extremitat distal del cúbit i el trocànter major del fèmur quan convergeixen en l’acromió. L’angulació obtinguda proporciona una dada objectiva sobre la posició del ciclista i ens ajuda en la recomanació de: longitud i angulació de potència, manillar i separadors.
2. COLZES.
Aquesta angulació la determinen els segments que des de la vora més externa de l’acromió i des de l’extremitat distal del cúbit convergeixen a l’epicòndil lateral de l’húmer. Aquest valor indicarà la rigidesa amb què el ciclista arriba al manillar i tindrà conseqüències en el grau de confort sobre el suport del manillar.
3. ESQUENA.
El segment que uneix el trocànter major del fèmur i acromion de l’escàpula és pres com a eix referència de la columna vertebral. L’angle que forma aquest segment respecte a l’horitzontal es fa servir per valorar la inclinació de l’esquena. Aquest valor té importància en l’elecció de potència, separadors i en la geometria de quadre més adequada en funció de característiques personals. Excessiva flexió crearà dificultats respiratòries, més extensió cervical, un angle de maluc més tancat, incomoditat en el suport del sillí… Aquest és un punt on aerodinàmica, confort i rendiment s’han de conjugar.
4. MALUC.
El maluc com a articulació té una importància majúscula al ciclisme, per ser el començament de la cadena de força, per ser un punt d’encreuament de cadenes musculars, a més de ser un dels tres punts de suport i sustentació del cos sobre la bicicleta. .. el marcador se situa al trocànter major del fèmur i ens informarà del seu moviment vertical i horitzontal durant tota la pedalada. Aquest valor s’ha de relacionar amb l’estabilitat de la pedalada. A més prenent aquest punt com a eix, la continuació fins al còndil lateral del fèmur i fins a l’acròmi, ens reportarà la seva angulació màxima i mínima. Aquesta última serà tinguda en compte en la seva relació amb l’alçada de selló, reculada, mesura de bieles i angulació de tronc.
5. EXTENSIÓ DE BRAÇ.
La mida de la distància a través del moviment dinàmic entre l’eix articular del maluc i del canell, pot ser pres com una dada objectiva per valorar el correcte suport d’isquions, a més de determinar possible rotació pèlvica o de maluc.
6. FLEXIÓ DEL GENOLL.
A la valoració de l’angle de flexió de genoll no se li ha donat massa importància en els mètodes tradicionals de posicionament de ciclistes sobre la bicicleta, però l’analitzem i li donem un alt grau d’importància, en ser un punt de lesions i molèsties per ser el punt de més tensió articular. Aquesta angulació s’obté amb els mateixos segments que a l’extensió màxima de genoll, però en el punt en què la biela es troba a 180 graus respecte al terra, i determinarà la mesura de biela més adequada.
7. GENOLL I METATARS.
La diferència en la distància horitzontal entre l’eix del genoll i l’àrea metatarsal en la posició més avançada del pedal té relació tant en l’aplicació de força en el punt de màxim torc a la pedalada com en l’equilibri de pesos sobre la bicicleta . Aquesta distància és presa en consideració en la regulació del retrocés i angulació del selló.
8. EXTENSIÓ MÀXIMA DEL GENOLL.
Tradicionalment aquesta mesura s’ha pres amb diferents tècniques i eines. Juntament amb els rangs màxims i mínims de flexió dorsal i plantar de turmells, les oscil·lacions de la pelvis i de criteris funcionals, determinarà l’alçada més apropiada de selló. Els segments que determinen aquesta angulació uneixen el trocànter major amb el còndil lateral del fèmur i des d’aquest darrer fins al mal·lèol lateral del turmell.
9. FLEXIÓ DORSAL I PLANTAR.
Les angulacions màximes i mínimes de l’angle definit entre cama i peu, permetran valorar la tècnica de pedaleig a més de relacionar aquests angles amb l’alçada de sillí.
10. CALES.
Amb anys i ciclistes d’experiència, hem arribat a desenvolupar la nostra pròpia metodologia i ferramentes pròpies per a l’ajustament de cales, tenint en compte l’estructura i els moviments del peu, per afavorir un suport òptim i comfortable juntament amb una recomanació personalitzada de sabatilles.
11. SILLI.
La teua mobilitat lumbo-pèlvica, la teua amplada d’isquions, el teu angle pèlvic i disciplina ens ajudaran a buscar el teu sillí i el seu angle més adequat. Disposem de molts sillins per fer proves durant l’estudi i valorarem molt la teua sensació objectiva de comoditat sobre ells. Un suport incorrecte sobre el sillí pot alterar completament la posició del ciclista.
